27/8/14

Ninotaires catalans a Escòcia

Una colla de ninotaires de tot el món participen a The Auld Acquaintance, una expo de dibuixos sobre això del dret d'autodeterminació dels pobles, dels referendums i les independències, organitzada pel Scottish Cartoon Art Studio.
Hi ha dibuixants de 37 països, però el plat fort és que inclou dibuixos dels principals dibuixants escocesos i britànics (Brian Adcock i Iain Green –The Scotsman–, Chris Cairns –Wings Over Scotland–, Steve Bell –The Guardian–, Steven Camley –The Herald–, Frank Boyle –Edinburgh Evening News–, Greg Moodie –National Collective–,  Steve Bright i Andy Davey–The Sun–, Dave Brown –The Independent–) i uns il·lustres convidats que provenen del Quebec i de Catalunya.
Si Glasgow us cau una mica enllà, a l'octubre es podrà veure també a Lleida, a l'Institut d'Estudis Ilerdencs.







La llista dels participants: Brian Adcock, Terry Anderson, Evelyn Arcouette, Érico Junquiera, Ayres, Bado, Gary Barker, Steve Bell, Pau Bosch, René Bouschet, Frank Boyle, Brighty, Brito, Dave Brown, Chris Cairns, Steven Camley, Arnau Torrente, Kap, Danny Cardle, Jesús Carreño, Clear, Fleg, Andy Davey, Frank Quitely, Christian Fedele, Jordi Fenosa (Tatay), Brian Flynn, Jericles, Aidarbek Gazizov, Miquel Fernandez Gras, Derek Gray, Iain Green, Scott Griffin, Willem Henkes, Uschi Heusel, Bill Houston, Mykola Kapusta, István Kelemen, David Kerr, Jospeh Laquerre, George Licurici, Nikola Listes, Ranald MacColl, Graeme MacKay, Lewis MacKenzie, Colin MacNeil, Napi, Ferran Martin, Malc McGookin, Cinders McLeod, Valeriy Mohylnyy, Tony Boaks, Aislin, Bié, Urmas Nemvalts, Recep Özcan, Sylvain Pongi, Enrigue Pérez Penedo, Øyvind Sagåsen , Elchicotriste, Igor Smirnov, Jirí Srna, Chris Sommerville, Somme, Pawel Stanczyk, l’Amiral, Ross Thomson, Ermengol, Tres, Chris Watson, Hui Xiaoyong 


26/8/14

El repte

M'han reptat a galledades... doncs que no sigui dit...


23/8/14

twitter

Tinc el bloc una mica abandonat, ja ho sé... però no dono per més.

Això sí, els darrers dies he penjat alguns acudits al Twitter...



13/6/14

Gatmasutra


Dins del (magnífic!) llibre El Sexe Quina animalada!, hi ha gairebé trenta de les més famoses postures del compendi mil·lenari més il·lustre sobre el sexe anima: el Gatmasutra. Ja us adverteixo que si ho llegiu, mai tornareu a mirar igual aquestes pobres bestioles...







10/6/14

subhasta de dibuixos

Per si no aneu fluixos d'armilla, subhasta de la col.lecció Charnay.


9/6/14

Inauguració de l'exposició de Krahn

Una vetllada emotiva, la inauguració de l'expo sobre Fernando Krahn a Sitges, amb la comissaria, Marga Trobat, la filla de Krahn, Fernanda (també hi havia Santiago i Matias) i el batlle i la regidora de cultura de Sitges.





5/6/14

Krahn

Finalment Sitges acull l'exposició retrospectiva sobre Fernando Krahn.

'El món il·lustrat per Fernando Krahn'Exposició del 6 de juny al 27 de juliol de 2014Edifici Miramar

La Fundació Gin i l'ajuntament de Sitges recorden l'obra d'aquell gran artista, d'aquella gran persona que ens va deixar fa pocs anys.

Aquí la pàgina oficial de l'exposició.

I aquest és el text que em van demanar des de la Fundació Gin per a l'expo, explicant el personatge i presentant la seva obra al públic:


Fernando Krahn, malgrat ésser xilè de naixement, alemany de cognom, novaiorquès de tarannà i sitgetà d'adopció, és un dibuixant universal. Els seus dibuixos de traç vacil·lant i tremolós, traspuen paradoxalment idees sòl·lides i gruixudes, que de forma inequívoca demostren que darrera la mà que els ha dibuixat hi ha una intel·ligència ferma, una visió penetrant i un doll de fantasia. Els dibuixos de Krahn, refractaris a les paraules, es cuinen lentament amb una recepta única i personal formada per tòpics neguitosos, subtileses quimèriques, certeses efímeres, sorpreses angunioses, i una fantasia desbordant.  Joan Brossa en diu: "el seu humor és insòlit, no es pot comparar amb ningú d'aquí. Krahn posa el dit a la nafra. El seu humor és molt modern, molt sarcàstic i tinc molta afinitat amb ell, tant en el sentit de l'humor com en la manera de veure la vida". 
En el llibre Cosas y cositas, un dels molts que fou dibuixat per Krahn i escrit per la seva esposa Maria de la Luz Uribe, hi trobem aquest apunt biogràfic: 
Dibuja humorístico
le gusta lo plástico
no es nada gimnástico,
come lo que hay.
Es chileno auténtico,
pero hispanístico:
Sitges, su habitáculo,
el Fernando Krahn. 
 
Nascut el 1935 a Santiago de Xile, va cursar tres anys de dret, però va acabar dedicant-se a l'escenografia i la fotografia, fins que l'any 1962 eclosiona com a dibuixant i il·lustrador de llibres infantils a la revista Esquire. Tres anys després –l'any que coneix Maria de la Luz Uribe– ja publicava el llibre The possible worlds of Fernando Krahn, que aplegava dibuixos seus publicats a revistes com The New Yorker, Horizon, The Atlantic Monthly o The Reporter. El 1973 la família Krahn s'instal·la a Sitges, que serà l'epicentre del seu univers, un univers polièdric en el que tocarà diverses disciplines, totes amb la mateixa cura i exquisitesa amb la que cuidava l'espessa heura que cobreix el jardí de casa seva. La seva intensa producció, formada per milers de dibuixos, de pàgines d'historieta, d'il·lustració, però també per brillants escenografies, paisatges-poema i petites peces de dibuixos animats, forma un llegat tan vast com interessant. Un llegat que val la pena recordar i tenir present. Aquesta és la voluntat i la raó d'ésser de la Fundació Gin, que amb el nom d'un altre sitgetà d'adopció il·lustre, el caricaturista Jordi Ginés, Gin, presenta aquesta exposició sobre Fernando Krahn, la primera que es du a terme en aquest país després de la seva mort sobtada l'any 2010. Esperem que sigui el primer dels molts reconeixements que es mereix Fernando Krahn. 
Aboqueu-vos de nou a les seves il·lustracions tendres i inquietants alhora. Descobriu-vos a vosaltres mateixos mirant els seus personatges innocents, desconcertats i arrossegats per les circumstàncies. Gaudiu dels mons màgics, irònics i hipertròfics que va cartografiar minuciosament Fernando Krahn. 

4/6/14

Lleida


Més informació a Mostra CaricArt.

2/6/14

29/4/14

Jornades comiqueres

Es nota que s'acosta el Saló del Còmic de Barcelona perquè proliferen els actes amb això del dibuix com a protagonista...
El proper dia 11, diumenge, en el marc de les X Jornades comiqueres, hi ha un esmorzar de forquilla (nyam!) amb ninotaires al restaurant Set Portes. Amb l'Alfons López, en Fer, l'Enrique Ventura i en Toni Batllori, intentarem treure l'entrellat de si es pot tallar pernil amb el mateix ganivet que es talla el formatge, o altres coses igual d'importants.

 RESTAURANT 7 PORTES (Passeig Isabel II, 14) 
10:30 PREMSA I NINOTAIRES: L’OPINIÓ EN UNA VINYETA 
Esmorzar de forquilla amb la presència dels autors Alfons López, Enrique Ventura, Fer, Kap i Toni Batllori. 
Presenta Jordi Ojeda. De 9 a 10 Entrada per a esmorzar de forquilla. 
Preu 15€. Reserva 93 319 30 33. Més informació en http://www.7portes.com/blog7p

21/4/14

Signatures Sant Jordi

Un any més gaudirem de la festa de Sant Jordi que permet estrènyer els llaços i estar amb contacte directe amb els lectors. Les meves aportacions d'enguany són el llibre sobre L'Esquella de la Torratxa (Efadós), el de La Campana de Gràcia (Pagès), monogràfics sobre la vida d'aquestes dues publicacions imprescindibles del panorama periodistic català d'abans de le guerra civil, i els reculls col·lectius d'acudits Any de Sobres (Efadós) i La gran fàbrica d'independentistes (Angle/El Punt Avui), vinyetes d'actualitat en companyia dels grans noms de l'humor gràfic d'avui… deu n'hi do!
Aquesta és la graella de les meves signatures:

>> 11-12 hores  Grup  del  LLibre (Plaça Vila de Madrid) 
>> 13-14 hores  Llibreria La  Memòria (A la Plaça de la Vila de Gràcia) 
>> 16-17 hores  Bestiari (Born CC ) 
>> 17-18 hores  Norma (Passeig de Sant Joan) - (per confirmar)
>> 19-20 hores  Alibri (Rambla Catalunya/Diputació) 

I a les hores tontes, serem amb la colla de la revista Tentacles, a la parada número 40 de la Rambla (més o menys davant de Portaferrissa), amb l'Associació Cultural El Sotrac.

18/2/14

la primera presentació barcelonina

Ja ha començat L'Esquella World Tour (vem ser a la Garriga i passarem per altres localitats, des de Sabadell a L'Ametlla del Vallés). Sembla que farem una presentació a Barcelona, a l'Ateneu, el 8 d'abril, amb bombo i plateret. Però abans, de fet, aquest dijous, passarem per la vila de Gràcia, que té molt a veure amb la història d'aquesta revista.
El proper dijous, dia 20 a les 19,30 a la Llibreria la Memòria (Plaça vila de Gràcia, 19), amb en Josep Maria Cadena i Jordi Farré.


25/1/14

Regala un dibuix

... i en reps un altre. És la filosofia del lloc web Sketchswap, per passar l'estona, o per exercitar el canell...


Regala un dibujo... y a cambio recibes otro. Es la filosofía de Sketchswap ,
para pasar el rato, o para ejercitar la muñeca...


21/1/14

Spoiler

Apel·les Mestres, Tomàs Padró, Segimón Ribó, Junceda, Cornet, Lola Anglada, Berga i Boada, Picarol, Xirinius, Apa, Anem, Tísner, Alfons López, Miquel Ferreres, Joan Aliu, Josep Obiols, D'Ivori, Carles Fontseré, Miquel Esparbé, Pilarín, Oriol García Quera, Cels Piñol, David Parcerissa, Óscar Julve, Josep Granyer, Ferreres, Joma, Guillén, Azagra...

Enllestida la feina de documentació per a una nova exposició que s'inaugurarà en breu.

Si us deixo unes quantes imatges, sabríeu dir-me de què va?








19/1/14

135!

El passat 6 de gener feia 75 anys de l'aparició del darrer número de la revista L'Esquella de la Torratxa. Avui, 19 de gener, fa 135 anys de l'aparició del primer número de la col.lecció regular d'aquesta mateixa revista.

L'Esquella va aparèixer per substituïr La Campana de Gràcia, una altra revista del mateix editor, suspesa per les autoritats. Innocenci López Bernagossi, fundador de la Llibreria Española de la Rambla del Mig i republicà de pedra picada que editava aquesta revista des de 1870, va exclamar: "No volen sentir la Campana? Doncs tindran esquellots!" i repetí la operació que ja havia fet el 1872 i 1874: fer la mateixa revista, amb els mateixos col.laboradors, però canviant el títol, i reduint la campana a una mida més portàtil. En les dues anteriors ocasions, la revista va ser prohibida de nou. Així les gastaven els que manaven les espanyes d'abans, d'ara i de sempre. I quan suspenien L'Esquella, apareixia La Tomasa, que era el nom d'una altra campana de Barcelona. La qüestió era fer soroll!

En aquella ocasió, al recobrar el permís administratiu per editar La Campana de Gràcia, l'editor no va deixar de publicar L'Esquella, i així les dues revistes van començar una vida paral·lela. La Campana va mantenir el seu to polític, mentre que L'Esquella es decantà per la cultura, la literatura i l'art, sense oblidar la critica municipal. La Campana i L'Esquella, amb 64 i 60 anys respectivament, son encara avui les dues publicacions fetes en llengua catalana que han tingut una vida més llarga de forma ininterrompuda.

Dues peces fonamentals de la història de la premsa catalana. Dos testimonis imprescindibles del seu temps.


18/1/14

Ces français...

Aquest any he participat en el Hors-série Ces français qui s'exporten de la revista Courrier International, amb un equip de fantàstics caricaturistes d'arreu del món. La publicació repassa quins han estat els principals protagonistes francesos de l'actualitat del 2013, il.lustrat tot amb caricatures, una pràctica clàssica del periodisme que sembla que es perd, arrambada pel recurs fàcil de la fotografia; al meu entendre la caricatura aporta, la majoria de vegades, profunditat al retrat del personatge, permet una penetració psicològica i –a l'interpretar la realitat que redibuixa– ofereix més lectures.

17/1/14

Club de la presse (Perpignan)

L'altre dia vaig tornar a Perpinyà, per seguir col.laborant en el projecte de l'escola d'animació de L'Idem  i el Festival L'Hérault Trait Livre. Els alumnes traballen de valent amb propostes molt interessants! (ep, igual que els de L'Idem de Barcelona) i també vaig passar pel Club de la Presse Català, on ja m'hi trobo com a casa!


14/1/14

Sketch freedom


Aquests dies, gràcies a la iniciativa de l'activista i activissim Kianoush, vuit dibuixants d'arreu del món (Liza Donnelly i Ann Telnaes dels Estats Units, Cristina Sampaio de Portugal, Damien Glez de Burkina Faso, Vladimir Kazanevsky d'Ucraïna, Riber Hansson de Suècia, Kianoush Razmezani Iranià exilat i un servidor, de Berga de tota la vida) participem en una exposició al 37th Göteborg International film festival amb una exposició sota el títol Sketch Freedom, que tracta de les aventures i desventures de les Pussy Riot i la llibertat d'expressió a Putinlàndia, abans coneguda com a Rússia.


Estos días, gracias a la iniciativa de la activista y activísimo Kianoush  ocho dibujantes de todo el mundo (Liza Donnelly y Ann Telnaes los Estados Unidos, Cristina Sampaio de Portugal, Damien Glez de Burkina Faso, Vladimir Kazanevsky de Ucrania, Riber Hansson de Suecia, Kianoush Ramezani Iraní exiliado y un servidor) participamos en una exposición en el 37th Göteborg International film festival con una exposición bajo el título Sketch Freedom, que trata de las aventuras y desventuras de las Pussy Riot y la libertad de expresión en Putinlàndia, antes conocida como Rusia.

13/1/14

Falca

El divendres passat no vaig tenir temps de completar la setmana dedicada a L'Esquella, però ho farem ara, sense cap vergonya. Només tres cosetes, totes vinculades a aquesta revista:


Si la 'cuesta de enero' no us espanta, i no us ho heu gastat tot entre el nadal, els reis i les rebaixes, i encara teniu la butxaca ben assortida, us podeu anar a gastar els dobler a la Llibreria La Memòria, a la plaça Rius i Taulet de Gràcia, just davant de la torre (sí, la 'torratxa' de la nostra esquella), on ara mateix hi ha una interessantissima exposició de dibuixos de Picarol, Apa i Cesc. Sempre val la pena veure els dibuixos originals –alguns d'ells, publicats per Picarol a L'Esquella de la Torratxa–, i en aquest cas es tracta dibuixos que formen part de la col·lecció d'en Segimon Rovira, de l'antiga Sala Rovira.



Si el pressupost no tremola, com a mínim us podeu passar per la llibreria antiquària d'en Pol Farré, al centre de Barcelona, al carrer Betrellans, un carrer que uneix els de la Canuda i Santa Anna. A l'aparador hi té, per exemple, el número 1357 de L'Esquella de la Torratxa, del 6 de gener de 1905, dedicat als 'diumenges a Barcelona'. A les pàgines centrals d'aquest número (que el Pol us deixarà a bon preu, segur) és on hi ha els dibuixos originals que hem tret per als desplegables del llibre sobre L'Esquella de la Torratxa que hem fet amb l'editorial Efadós.


I aquí és on volíem arribar! Tant si les propostes anteriors us fan el pes com si no... el que no podeu deixar perdre és el fantàstic llibre sobre L'Esquella de la Torratxa que hem fet, amb la participació dels savis més savis sobre la temàtica: Josep Maria Cadena, Lluís Solà i Dachs, Josep Pinyol Vidal, Albert Rossich, Víctor i Oriol Oliva, Sebastià Roig, Joan Manuel Soldevilla, Jordi Riera, Rhiannon Mc Glade, Ramon Serra Massana, Jordi Farré... i pròleg de Jaume Guillamet.


9/1/14

Bombo




Com que anem acabant aquesta setmana dedicada monogràficament a L'Esquella de la Torratxa, crec que és millor que vagi deixant les subtils referències i passi directament al bombo descarat del magnífic i extraordinari llibre que hem fet. Un alarde aditorial sin prassedentes!. Una cosa per llepar-s'hi els dits! Mamella de monja! Correu a les llibreries abans no s'esgoti!





8/1/14

Més Esquella










El problema més gros, quan fas un llibre com aquell del Cu-cut! o aquest de l'Esquella és triar. Dels milers de pàgines, dels milers de textos, dels milers de dibuixos, triar quins són interessants, significatius, transcendents, vigents… I més que triar, acabar de decidir què és el que queda a fora. 
Tot això, per exemple són imatges que NO trobareu dins el llibre de L'Esquella (bua!)